Com funcionen els panells de pantalla tàctil

Els panells de pantalla tàctil, com a components bàsics de la interacció humana-moderna amb l'ordinador, s'utilitzen àmpliament en dispositius com ara telèfons intel·ligents, tauletes i caixers automàtics. El seu principi de funcionament es basa principalment en els canvis en els senyals elèctrics o òptics per detectar la ubicació tàctil de l'usuari. Actualment, les tecnologies principals inclouen tecnologies resistives, capacitives, infrarojes i ones acústiques superficials (SAW).

Les pantalles tàctils resistives consisteixen en dues capes de pel·lícula conductora separades per un petit buit. Quan un dit prem la pantalla, les capes superior i inferior condueixen al punt de contacte i les coordenades tàctils es determinen mesurant el canvi de tensió. Aquesta tecnologia és barata, però pateix una baixa transmissió de la llum i una poca durabilitat.

Les pantalles tàctils capacitives utilitzen la conductivitat elèctrica del cos humà. Una capa conductora transparent (com l'òxid d'estany d'indi) cobreix la superfície de la pantalla, creant un camp elèctric uniforme. Quan un dit s'acosta, absorbeix part de la càrrega, provocant un canvi localitzat en el camp elèctric. El controlador detecta la ubicació de la pertorbació del camp elèctric i determina el punt de contacte. Les pantalles capacitives admeten multi-touch i tenen un temps de resposta ràpid, però no poden detectar tocs d'objectes no-conductors.

Les pantalles tàctils d'infrarojos utilitzen transmissors i receptors d'infrarojos disposats al voltant de la pantalla per formar una barrera de -feix transversal. Quan un objecte bloqueja un feix de llum infraroja, el receptor detecta la interrupció del senyal i pot localitzar la posició tàctil. Aquesta tecnologia no es veu afectada pel flux de corrent i és adequada per a pantalles exteriors grans, però la seva precisió es veu afectada significativament per la llum ambiental.

Les pantalles tàctils d'ones acústiques superficials transmeten ones ultrasòniques a través de transductors al marc de la pantalla. A mesura que les ones ultrasòniques es propaguen a través de la superfície del vidre, són absorbides pel punt de contacte, fent que el senyal rebut s'atenuï, determinant així les coordenades. Els seus avantatges inclouen una gran transmissió de la llum i resistència a les ratllades, però són sensibles a la pols i les taques d'aigua.

Les diferents tecnologies de pantalla tàctil tenen els seus propis punts forts i febles, i els dispositius moderns solen triar la solució òptima en funció de les seves necessitats. Els avenços en les noves tecnologies tàctils flexibles i els algorismes híbrids de detecció d'auto-capacitat/capacitat-mútua estan impulsant la interacció tàctil cap a una major precisió i fiabilitat.